·
CURRENT PROJECTS > Solothurnmann - Balanyà
JÜRG SOLOTHURNMANN saxes
JOSEP-MARIA BALANYÀ piano
The saxophonist and the pianist leap instantly into action. The effervescent prelude abruptly shifts into fragile quiet zones, only soon to revert just as quickly. The two modes of expression follow each other in abrupt changes and transform the original material that the two musicians had spontaneously created. Each of the nine tracks lives from this exhilarating drive. Total concentration is essential, action and reaction fire the energy. Out of this ping pong of two voices and their experiences and imaginations, a compelling music emerges.
The album title “Natural Born Structures” refers to the natural forms on which free music is based. But they only manifest themselves when they are awakened by the musicians. That is the art of all free improvisation. It does not seek to find, but finds what is already there. Thoughts and concepts are usually of little help in making structures shine and dance musically. Alert ears and communication are more important: impulse, dialogue, discussion, call and response, talking and silence. Feel it, do it.
The saxophonist Jürg Solothurnmann and the pianist Josep Maria Balanyà met in the early 1980s when Balanyà visited Solothurnmann's jazz history courses at the Swiss Jazz School in Bern, Switzerland. In the late 1990s, when Solothurnmann joined the WIM improvisation orchestra "Oxymoron" conducted by Balanyà, they began to work together sporadically. Now at last they meet as a duo and invite us to an exciting discourse. On “Natural Born Structures”, it is not stylistic worlds that collide, but temperament and ambition, experience and the love of playing.
Even at the age of 78, Solothurnmann is a wonderfully alert and expressive instrumentalist. His curiosity for the musical confrontation can be felt right through to the delicate sound zones. In the cadences of his solo piece "Assemblage" he plays with sober soulfulness on the axis of imaginary folk music and the spirit of free jazz, which are also the basis of his extensive discography. Solothurnmann, the ethnomusicologist, was one of the jazz-meets-folk-music pioneers in the 1980s, but later he sharpened expression and openness, especially in more experimental and free improvisation projects and bands. Over the past 40 years, he has realized various projects with artists from the USA, Germany, Romania, Scandinavia, Eastern Europe, the Middle East and Asia. He still looks beyond stylistic and geographical boundaries and for example plays with musicians in Istanbul.
The Catalan Josep Maria Balanyà also has a long experience with improvised music. The pianist, improviser, composer, conductor and sound artist studied in Barcelona and at the Swiss Jazz School Bern. His areas of expression are improvisation and new contemporary and experimental music. His 140 works include multimedia projects for piano, singing, electronics, video, butoh dance, sculpture and sound installations. He has worked with musicians such as Hans Koch, Joachim Kühn, Michiel Borstlap, Walter Quintus, Ksenija Lukic, Franz Hautzinger and Carlos Zingaro. Balanyà lives in Brussels and Barcelona and has so far released 19 CDs.
Anyone who has already experienced the multi-artist as a conductor knows about his originality, this subtle eccentricity, which also finds expression in his improvisation. It never gets boring with Balanyà, one is tempted to say, because he is always unpredictable and can instantly re-track or switch his tracks. Joking is also part of the game and his voice is very compelling. He uses it in some pieces in short sequences as an archaic ejaculation or as a rumbling mantra. And it sounds so much more musical than when Keith Jarrett groans along with his improvisations.
Like Solothurnmann, Balanyà also has a solo piece “Groc (Yellow)” in which he lets himself be led from minimalist sounds into a complex, scattered thunderstorm of key-strokes. It's wild and also funny how he vocally euphorizes along with it. The two are not restrained by musical dogmas. Melodies or grooves are permitted if they happen to occur. But you hardly notice this because everything is important when it happens: melody is also structure, form is also the progression of the sound. The duo only ever have one choice, but everything is open. That keeps this music surprising, adventurous.
The saxophonist plays with impulsive accents and loves quick sallies. Short melodic phrases or formal motifs can fan out rhythmically or multiply into sheets of expression. But even the freest forms show contours that seem spontaneously composed - and indeed they are. Balanyà is the wirling dancer and spirit of protest, who sometimes fragments discretely only to roll again to the horizon with an explosion of sound. In the colorful “games” of these two musicians, energetic condensation and rhythmic sound confluences occur: the salt of this musical encounter. The molecules constantly crystallize, glittering in beauty and obliqueness, only to dissolve again. Natural born structures.
Oktober 2021 Pirmin Bossart (Lucerne, Switzerland)
CD Natural Born Structures recorded at the studios of Swiss Radio SRF Zürich, Switzerland, May 19, 2019.
© Creative Works Records 2022, Switzerland.
-
El saxofonista i el pianista passen a l'acció instantàniament. El preludi efervescent es desplaça bruscament a zones fràgils i tranquil·les, només aviat per revertir amb la mateixa rapidesa. Els dos modes d'expressió se succeeixen en canvis bruscos i transformen el material original que els dos músics havien creat espontàniament. Cadascuna de les nou pistes viu d'aquest impuls estimulant. La concentració total és essencial, l'acció i la reacció disparen l'energia. D'aquest ping-pong de dues veus i de les seves experiències i imaginacions, sorgeix una música apassionant.
El títol de l'àlbum "Natural Born Structures" fa referència a les formes naturals en què es basa la música lliure. Però només es manifesten quan són despertats pels músics. Aquest és l'art de tota improvisació lliure. No busca trobar, sinó que troba allò que ja hi ha. Els pensaments i els conceptes solen ser de poca ajuda per fer que les estructures brillin i ballin musicalment. L'oïda alerta i la comunicació són més importants: impuls, diàleg, discussió, trucada i resposta, conversa i silenci. Sent-ho, fes-ho.
El saxofonista Jürg Solothurnmann i el pianista Josep Maria Balanyà es van conèixer a principis dels anys vuitanta quan Balanyà va visitar els cursos d'història del jazz de Solothurnmann a la Swiss Jazz School de Berna, Suïssa. A finals dels anys 90, quan Solothurnmann es va incorporar a l'orquestra d'improvisació WIM "Oxymoron" dirigida per Balanyà, van començar a treballar junts esporàdicament. Ara per fi es troben com a duet i ens conviden a un discurs apassionant. A "Natural Born Structures", no són els mons estilístics els que xoquen, sinó el temperament i l'ambició, l'experiència i l'amor per jugar.
Fins i tot als seus 78 anys, Solothurnmann és un instrumentista meravellosament alerta i expressiu. La seva curiositat per la confrontació musical es fa sentir fins a les delicades zones sonores. En les cadències de la seva peça en solitari "Assemblage" toca amb sobria ànima en l'eix de la música folk imaginària i l'esperit del free jazz, que també són la base de la seva extensa discografia. Solothurnmann, l'etnomusicòleg, va ser un dels pioners del jazz-meets-folk-música als anys vuitanta, però més tard va aguditzar l'expressió i l'obertura, sobretot en projectes i bandes d'improvisació més experimentals i lliures. Durant els últims quaranta anys, ha dut a terme diversos projectes amb artistes dels EUA, Alemanya, Romania, Escandinàvia, Europa de l'Est, Orient Mitjà i Àsia. Encara mira més enllà dels límits estilístics i geogràfics i, per exemple, toca amb músics a Istanbul.
El català Josep Maria Balanyà també té una llarga experiència amb la música improvisada. El pianista, improvisador, compositor, director d'orquestra i artista sonor va estudiar a Barcelona i a la Swiss Jazz School de Berna. Els seus àmbits d'expressió són la improvisació i la nova música contemporània i experimental. Les seves 140 obres inclouen projectes multimèdia per a piano, cant, electrònica, vídeo, dansa butoh, escultura i instal·lacions sonores. Ha treballat amb músics com Hans Koch, Joachim Kühn, Michiel Borstlap, Walter Quintus, Ksenija Lukic, Franz Hautzinger i Carlos Zingaro. Balanyà viu a Brussel·les i Barcelona i fins ara ha editat 19 CD.
Qui ja ha viscut el multi-artista com a director sap de la seva originalitat, d'aquesta subtil excentricitat, que també s'expressa en la seva improvisació. Mai s'avorreix amb Balanyà, hom està temptat de dir, perquè sempre és impredictible i pot tornar a seguir o canviar de pista a l'instant. La broma també forma part del joc i la seva veu és molt convincent. El fa servir en algunes peces en seqüències breus com una ejaculació arcaica o com un mantra rebombori. I sona molt més musical que quan Keith Jarrett gemega amb les seves improvisacions.
Com Solothurnmann, Balanyà també té una peça en solitari “Groc (groc)” en què es deixa conduir des de sons minimalistes cap a una tempesta de tecles complexa i dispersa. És salvatge i també divertit com l'euforitza vocalment juntament amb això. Els dos no estan frenats per dogmes musicals. Es permeten melodies o grooves si es produeixen. Però això gairebé no t'adones perquè tot és important quan passa: la melodia també és estructura, la forma també és la progressió del so. El duet només té una opció, tantmateix tot està obert. Això fa que aquesta música sigui sorprenent, aventurera.
El saxofonista toca amb accents impulsius i li encanten les sortides ràpides. Les frases melòdiques curtes o els motius formals poden desplegar-se rítmicament o multiplicar-se en fulls d'expressió. així i tot, les formes més lliures mostren contorns que semblen composts espontàniament, i de fet ho són. Balanyà és el ballarí giratori i l'esperit de protesta, que de vegades es fragmenta discretament per tornar a rodar cap a l'horitzó amb una explosió de so. En els colorits “jocs” d'aquests dos músics, es produeix la condensació energètica i les confluències sonores rítmiques: la sal d'aquesta trobada musical. Les molècules cristal·litzen constantment, brillen en bellesa i obliqüència, només per tornar-se a dissoldre. Estructures nascudes naturalment.
Octubre de 2021 Pirmin Bossart (Lucerna, Suïssa)
CD Natural Born Structures, gravat als estudis de Swiss Radio SRF Zürich, Suïssa, el 19 de maig de 2019. © Creative Works Records 2022, Suïssa.
-
El saxofonista y el pianista entran inmediatamente en acción. El efervescente preludio se desplaza bruscamente hacia frágiles zonas de silencio, para luego volver con la misma rapidez. Los dos modos de expresión se suceden en cambios bruscos y transforman el material original que los dos músicos habían creado espontáneamente. Cada uno de los nueve temas vive de este estimulante impulso. La concentración total es esencial, la acción y la reacción disparan la energía. De este ping pong de dos voces y de sus experiencias e imaginaciones, surge una música convincente.
El título del álbum, "Natural Born Structures", hace referencia a las formas naturales en las que se basa la música libre. Pero sólo se manifiestan cuando son despertadas por los músicos. Ese es el arte de toda improvisación libre. No busca encontrar, sino que encuentra lo que ya está ahí. Los pensamientos y los conceptos suelen ser de poca ayuda para hacer que las estructuras brillen y bailen musicalmente. Son más importantes los oídos atentos y la comunicación: el impulso, el diálogo, la discusión, la llamada y la respuesta, la charla y el silencio. Sentirlo, hacerlo.
El saxofonista Jürg Solothurnmann y el pianista Josep Maria Balanyà se conocieron a principios de los años ochenta cuando Balanyà visitó los cursos de historia del jazz de Solothurnmann en la Escuela Suiza de Jazz de Berna (Suiza). A finales de los 90, cuando Solothurnmann se incorporó a la orquesta de improvisación WIM "Oxymoron", dirigida por Balanyà, empezaron a trabajar juntos esporádicamente. Ahora, por fin, se reúnen como dúo y nos invitan a un apasionante discurso. En "Natural Born Structures", no son mundos estilísticos los que chocan, sino el temperamento y la ambición, la experiencia y el amor por tocar.
Incluso a la edad de 78 años, Solothurnmann es un instrumentista maravillosamente despierto y expresivo. Su curiosidad por la confrontación musical se percibe hasta en las delicadas zonas sonoras. En las cadencias de su pieza solista "Assemblage" toca con sobriedad el eje de la música folclórica imaginaria y el espíritu del free jazz, que son también la base de su extensa discografía. Solothurnmann, etnomusicólogo, fue uno de los pioneros del jazz-meets-folk-music en los años ochenta, pero más tarde agudizó la expresión y la apertura, especialmente en proyectos y bandas más experimentales y de libre improvisación. En los últimos 40 años ha realizado diversos proyectos con artistas de Estados Unidos, Alemania, Rumanía, Escandinavia, Europa del Este, Oriente Medio y Asia. Sigue mirando más allá de las fronteras estilísticas y geográficas y, por ejemplo, toca con músicos de Estambul.
El catalán Josep Maria Balanyà también tiene una larga experiencia con la música improvisada. Este pianista, improvisador, compositor, director de orquesta y artista sonoro estudió en Barcelona y en la Escuela de Jazz de Berna. Sus áreas de expresión son la improvisación y la nueva música contemporánea y experimental. Sus 140 trabajos incluyen proyectos multimedia para piano, canto, electrónica, vídeo, danza butoh, escultura e instalaciones sonoras. Ha trabajado con músicos como Hans Koch, Joachim Kühn, Michiel Borstlap, Walter Quintus, Ksenija Lukic, Franz Hautzinger y Carlos Zingaro. Balanyà vive en Bruselas y Barcelona y ha publicado hasta ahora 19 CDs.
Cualquiera que haya experimentado al multiartista como director de orquesta conoce su originalidad, esa sutil excentricidad, que también encuentra expresión en su improvisación. Uno se siente tentado a decir que nunca se aburre con Balanyà, porque siempre es imprevisible y puede cambiar de pista o cambiar de tema al instante. Las bromas también forman parte del juego y su voz es muy convincente. La utiliza en algunas piezas en secuencias cortas como una jaculatoria arcaica o como un mantra retumbante. Y suena mucho más musical que cuando Keith Jarrett gime junto a sus improvisaciones.
Al igual que Solothurnmann, Balanyà también tiene una pieza en solitario, "Groc (Yellow)", en la que se deja llevar por los sonidos minimalistas hacia una compleja y dispersa tormenta de pulsaciones. Es salvaje y también divertido cómo se euforiza vocalmente junto a él. Los dos no se ven limitados por los dogmas musicales. Las melodías o los surcos están permitidos si se producen. Pero apenas se nota porque todo es importante cuando ocurre: la melodía es también estructura, la forma es también la progresión del sonido. El dúo sólo tiene una opción, pero todo está abierto. Eso hace que esta música siga siendo sorprendente, aventurera.
El saxofonista juega con acentos impulsivos y le gustan los saltos rápidos. Las frases melódicas cortas o los motivos formales pueden desplegarse rítmicamente o multiplicarse en hojas de expresión. Pero incluso las formas más libres muestran contornos que parecen compuestos de forma espontánea, y de hecho lo son. Balanyà es el bailarín arremolinado y el espíritu de la protesta, que a veces se fragmenta discretamente para volver a rodar hacia el horizonte con una explosión de sonido. En los coloridos "juegos" de estos dos músicos se producen condensaciones energéticas y confluencias sonoras rítmicas: la sal de este encuentro musical. Las moléculas se cristalizan constantemente, resplandeciendo de belleza y oblicuidad, para volver a disolverse. Estructuras nacidas de forma natural.
Octubre 2021 Pirmin Bossart (Lucerna, Suiza)
CD Natural Born Structures, grabado en los estudios de la radio suiza SRF Zürich, Suiza, el 19 de mayo de 2019. © Creative Works Records 2022, Suiza.
