"Kratzklang Etude" is a rhythmic work consisting of six movements and deals with the intercommunication Music - Visual Arts. The composer and performer Josep-Maria Balanyà experimented for a while with engraving utensils, engraving with a dry point on copper plates, amplifying the sounds produced, recording these sounds and finally creating a score with traditional and invented musical signs for the occasion. In fact, the final score includes instructions carefully written by the composer, as well as six reproductions of engravings made from the reading of the said score. These engravings serve as inspiration for the performer and can be interpreted freely. The image reproduced on the cover is one of these engravings.

What does all this mean? Is “Kratzklang Etude” a written musical work, a composition, an improvisation or a performance?

The performance presented at the 2004 Ebent Festival of Barcelona is not a first and original action, but a story. The first time it was presented was at a workshop with engraving students at the European Academy of Fine Arts in Trier, Germany. The interactive part of the workshop was that the performer (the speaker) produced sounds, that is, he made music with engraving utensils by scratching them on a used copper plate (a rather scratched plate with many grooves). The sounds were amplified by two microphones and modified with reverberation and delay effects. At the same time as the performer played each student, he recorded on a copper plate, with his utensils and his own technique, trying to conform to the sound patterns he heard through the speakers, imitating them and following them "musically".

The artistic results of these sessions, the plaques, were discussed and then printed. The resulting engravings were then used by the performer in another session as a "score". Thus, from each engraving used as a score came a new performance which in turn was the starting point for a new engraving, which could be a score, and so it could go on indefinitely. In this way, the principle of many Escher engravings is illustrated in a plastic and visual way: the positive is the negative, the progression and modification can never end.

However, each performance is different from the previous one, without having to look for the accuracy of Escher's engravings. On the other hand, a dose of emotional involvement and a capacity for improvisation is required, which highlights the desire to break with official music.

Kratzklang Etude, Op. 77, és una obra musical per a planxes de coure, estris de gravat, amplificació i efectes. Un intèrpret. Durada aproximada: 10 minuts. Composta per Balanyà i estrenada a Trier, Alemanya, el juliol de 1998.

El vídeo és un extracte de l'actuació gravada durant l'exposició ESCHER, LA VIDA DE LES FORMES al Centre Cultural "La Caixa", Vic, Barcelona, el 5 de maig de 2004.

“Kratzklang Etude” és una obra rítmica que consta de sis moviments i tracta de la intercomunicació Música - Arts Plàstiques. El compositor i performer Josep-Maria Balanyà va experimentar durant un temps amb utensilis de gravat, gravant amb punta seca sobre plaques de coure, amplificant els sons produïts, enregistrant aquests sons i finalment creant una partitura amb signes musicals tradicionals i inventats per a l’ocasió. De fet, la partitura definitiva inclou les instruccions escrites acuradament pel compositor, així com sis reproduccions de gravats realitzats a partir de la lectura de la partitura mencionada. Aquests gravats serveixen d’inspiració per a l’intèrpret i poden ser interpretats lliurament. La imatge reproduïda a la portada és una d’aquests gravats.

Què vol dir tot això? És “Kratzklang Etude” una obra musical escrita, una composició, és una improvisació o bé una performance?

La performance que es presenta al Festival Ebent 2004 de Barcelona no és doncs una acció primera i original, sinó que té una història. El primer cop que es va presentar va ser en ocasió d’un taller amb estudiants de gravat a l’Acadèmia Europea de Belles Arts a Trier, Alemanya. La part interactiva del taller consistí en que el performer (el conferenciant) produïa sons, és a dir, feia música amb utensilis de gravat rascant-los sobre una placa de coure usada (una placa bastant ratllada i amb molts solcs). Els sons estaven amplificats mitjançant dos micròfons i modificats amb efectes de reverberació i delay. Al mateix temps que el performer tocava cada estudiant gravava sobre una placa de coure, amb els seus utensilis i la seva pròpia tècnica, intentant acoblar-se a les pautes sonores que sentia pels altaveus, imitant-les i seguint-les “musicalment”.

Els resultats artístics d’aquestes sessions, les plaques, es varen tractar i posteriorment se’n varen fer impressions. Després, els gravats resultants varen ser utilitzats per el performer en una altra sessió com a “partitura”. Així, de cada gravat utilitzat com a partitura en sortia una nova performance que al seu torn era punt de partida per a un nou gravat, susceptible de ser partitura, i així es podria continuar fins l’infinit. D’aquesta manera s’il·lustra de forma plàstica i visual el principi de molts gravats d’Escher: el positiu és el negatiu, la progressió i modificació pot no tenir fi.

Malgrat tot, cada performance és diferent de l’anterior, sense necessitat de buscar la precisió dels gravats d’Escher. En canvi sí que es demana una dosi d’implicació anímica i una capacitat d’improvisació, que faci ressaltar el desig de trencament amb les músiques oficials.

Kratzklang Etude, Op. 77, es una obra para planchas de cobre, utensilios de grabado, amplificación y efectos. Un ejecutante. Duración aproximada: 10 minutos. Compuesta por Balanyà y estrenada en Trier, Alemania, en julio de 1998

El vídeo es un extracto de la performance grabada durante la exposición ESCHER, LA VIDA DE LAS FORMAS en el Centre Cultural "La Caixa", Vic, Barcelona, el 5 de mayo de 2004

"Kratzklang Etude" es una obra rítmica que consta de seis movimientos y trata de la intercomunicación Música - Artes Visuales. El compositor e intérprete Josep-Maria Balanyà experimentó durante un tiempo con utensilios de grabado, grabando con punta seca sobre placas de cobre, amplificando los sonidos producidos, grabando estos sonidos y finalmente creando una partitura con signos musicales tradicionales e inventados para la ocasión. De hecho, la partitura final incluye instrucciones cuidadosamente escritas por el compositor, así como seis reproducciones de grabados realizados a partir de la lectura de dicha partitura. Estos grabados sirven de inspiración para el intérprete y pueden ser interpretados libremente. La imagen reproducida en la portada es uno de estos grabados.

¿Qué significa todo esto? ¿Es "Kratzklang Etude" una obra musical escrita, una composición, una improvisación o una actuación?

La actuación presentada en el Festival de Ebent de 2004 de Barcelona no es una acción primera y original, sino una historia. La primera vez que se presentó fue en un taller con estudiantes de grabado en la Academia Europea de Bellas Artes de Tréveris (Alemania). La parte interactiva del taller consistía en que el intérprete (el orador) producía sonidos, es decir, hacía música con utensilios de grabado rayándolos en una placa de cobre usada (una placa bastante rayada con muchas ranuras). Los sonidos eran amplificados por dos micrófonos y modificados con efectos de reverberación y retardo. Al mismo tiempo que el intérprete tocaba cada alumno grababa sobre la placa de cobre, con sus utensilios y su propia técnica, tratando de ajustarse a los patrones sonoros que escuchaba a través de los altavoces, imitándolos y siguiéndolos "musicalmente".

Los resultados artísticos de estas sesiones, las placas, se discutían y luego se imprimían. Los grabados resultantes eran utilizados por el intérprete en otra sesión como "partitura". Así, de cada grabado utilizado como partitura surgía una nueva interpretación que, a su vez, era el punto de partida de un nuevo grabado, que podía ser una partitura, y así podía continuar indefinidamente. De este modo, se ilustra de forma plástica y visual el principio de muchos grabados de Escher: lo positivo es lo negativo, la progresión y la modificación no pueden terminar nunca.

Sin embargo, cada representación es diferente de la anterior, sin tener que buscar la exactitud de los grabados de Escher. Por otra parte, se requiere una dosis de implicación emocional y una capacidad de improvisación que pone de manifiesto la voluntad de romper con la música oficial.